3,4 setembre curs i concert/setiembre curso y concierto MICROLOGUS

Inscripció/Inscripción

CURS GRATUÏT DE MÚSICA MEDIEVAL AL MONESTIR DE LA VALLDIGNA 

DIA 3 DE SETEMBRE, DE 10 A 13.00 HORES

DIA 4 DE SETEMBRE, DE 10 A 14 I DE 16.00 A 18.00 HORES

 

PROFESSORAT MICROLOGUS:

Patrizia Bovi – cant, arpa, tamburello, tromba

Goffredo Degli Esposti – orgue portatiu, flauta doble, cornamusa

Peppe Frana- llaüt i cítola

Gabriele Russo – viola de braç, fídula, rebec

 

Concert ‘ De’ poni amor a me’
Dissabte, 3 de setembre, 19.00 hores
Esglèsia de Santa Maria de la Valldigna, Simat de la Valldigna, València

Entre finals del segle XIII i la primera part del segle XIV, la música italiana més antiga en llengua vernacla és documentat per una enorme producció de lloances monòdiques, gairebé totes en forma de balades, i relatiu a la música secular, dividida entre la forma de la balada i el naixent madrigal. Mentre que les balades d’època posterior i tots els madrigals estan sempre en polifonia de 2 o 3 parts, les balades més antigues conservades (en total 19 peces) són monòdiques: aquestes representen l’estil més antic de la balada, la vinculada a la «cançó per a ballar» o la cançó per a escoltar (tots dos gèneres) àmpliament documentades al Decamerón).

Una de les raons per les quals aquestes balades, que tracten  del tema de l’amor, es conserven només en una petita part amb música és, per descomptat, perquè formen part de la gran tradició oral medieval, àmpliament descrita en la literatura i igualment representat iconogràficament però considerat, desafortunadament, el repertori «lleuger» i «popular» de l’Ars Nova italià del segle XIV (a més del fet que, a vegades, podia ser improvisat).

Els noms dels compositors italians que ens van deixat aquest tipus de balada, a part dels anònims, només hi ha dos: Gherardello de Florència i Lorenzo Masi, també de Florència, i tots dos vinculats a l’ambient religiós (l’únic on, per descomptat, es podria aprofundir en l’art musical de composició). Aquests pertanyen a l’anomenada fase dels «joves florentins» (o generació de mezzo en el segle XIV), l’anterior a la generació que compondrà només en polifonia també la balades (entre les quals destacarà el nom de Francesco Landini).

Gherardello de Florència, que provenia d’una família de músics tots actius internament a Florència, era probablement una benedictina, com es representa en el Codex Squarcialupi, i tenia el títol de Ser (com a sacerdot, o notari) i Magister (perquè mestre). Les seves 5 balades monòdiques, amb una forta empremta rítmica, ens retornen al dolce stil novo i al Trobadors francesos. També va compondre música sacra, però la seva obra sempre es va mantenir circumscrita. en el seu Florència. Probablement va morir en 1364, perquè va ser elogiat per Franco Sacchetti i Francesco. Peruzzi en un intercanvi de sonets de 1364-66, en el qual també parlen de la seva desaparició.

L’activitat de Lorenzo Masi, o Masini, com va esmentar Filippo Villani en 1355, no va més dels anys 70. Podia haver estat sacerdot (Ser) i Magister, és a dir, va ensenyar en la catedral de Florència. Lorenzo va ser sens dubte una figura important a Florència, connectat amb l’entorn artístic. Ciutadà, perquè va posar música a textos dels seus contemporanis: Boccaccio, Soldanieri i Sacchetti. Amb grans habilitats melòdiques i experimentals, tant en ritme com en fantasies melismátiques, on utilitza seqüències, imitacions, cànons i síncopes, ens deixa 7 balades d’amor.
En el nostre programa de concerts també s’inclouen algunes de les 5 balades monòdiques presents en el Codi «Rossi 215»; d’aquests no coneixem els noms dels autors i, encara que en els textos tinguem inflexions dialectals de la zona veneciana (era un codi per a la cort Scaliger), de fet, en el còdex també trobem obres de Giovanni dona Cascia (prop de Florència), i Piero, actiu en el nord d’Itàlia. Aquestes balades són documents molt preuats, perquè encara ens retornen a l’accentuació rítmica, pròpiament dita.de música per a ballar.

Totes les activitats organitzades per la Mancomunitat de la Valldigna i el Centre Internacional de la Música Medieval amb la col.laboració de la Conselleria de cultura valenciana.

CURSO GRATUITO EN EL MONASTERIO DE LA VALLDIGNA DE MÚSICA MEDIEVAL

DÍA 3 DE SETEMBRE, DE 10 A 13:00 HORAS

DIA 4 DE SETEMBRE, DE 10 A 14 Y DE 16:00 A 18:00 HORAS

PROFESORADO: MICROLOGUS

  • Patrizia Bovi – canto

  • Goffredo Degli Esposti –  flauta doble, cornamusa

  • Gabriele Russo – viola de brazo

  • Peppe Frana – guinterna, laúd i/o cítola

Concert ‘ De’ poni amor a me’
Sábado, 19.00 hores
Iglesia de Santa Maria de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Valencia

Entre finales del siglo XIII y la primera parte del siglo XIV, la música italiana más antigua en lengua vernácula es documentado por una enorme producción de alabanzas monódicas, casi todas en forma de baladas, y por el música secular, dividida entre la forma de la balada y el naciente madrigal. Mientras que las baladas de época posterior y todos los madrigales están siempre en polifonía de 2 o 3 partes, las baladas más antiguas conservados (en total 19 pistas) son monódicos: estos representan el estilo más antiguo de la balada, la vinculada a la «canción para bailar» o la canción para escuchar (ambos géneros) ampliamente documentado en el Decamerón).

Una de las razones por las que estas baladas, que tratan de siempre del tema del amor, se conservan solo en una pequeña parte con música es, por supuesto, porque forman parte de la gran tradición oral medieval, ampliamente descrita en la literatura y igualmente representado iconográficamente pero considerado, desafortunadamente, el repertorio «ligero» y «populares» del Ars Nova italiano del siglo XIV (además del hecho de que, a veces, podrían ser improvisado).

Los nombres de los compositores italianos que nos dejaron este tipo de balada, aparte de los anónimos, solo hay dos: Gherardello de Florencia y Lorenzo Masi, también de Florencia, y ambos eran vinculado al ambiente religioso (el único donde, por supuesto, se podría profundizar en el arte musical de composición). Estos pertenecen a la llamada fase de los «jóvenes florentinos» (o generación de mezzo en el siglo XIV), la anterior a la generación que compondrá sólo en polifonía también la baladas (entre las que destacará el nombre de Francesco Landini).

Gherardello de Florencia, que provenía de una familia de músicos todos activos internamente en Florencia, era probablemente una benedictina, como se representa en el Codex Squarcialupi, y tenía el título de Ser (como sacerdote, o notario) y Magister (porque maestro). Sus 5 baladas monódicas, con una fuerte impronta rítmica, nos devuelven al dolce stil novo y al Trovadores franceses. También compuso música sacra, pero su obra siempre se mantuvo circunscrita. en su Florencia. Probablemente murió en 1364, porque fue elogiado por Franco Sacchetti y Francesco. Peruzzi en un intercambio de sonetos de 1364-66, en el que también hablan de su desaparición.

La actividad de Lorenzo Masi, o Masini, como mencionó Filippo Villani en 1355, no va más de los años 70. Pudo haber sido sacerdote (Ser) y Magister, es decir, enseñó en la catedral de Florencia. Lorenzo fue sin duda una figura importante en Florencia, conectado con el entorno artístico. Ciudadano, porque puso música a textos de sus contemporáneos: Boccaccio, Soldanieri y Sacchetti. Con grandes habilidades melódicas y experimentales, tanto en ritmo como en fantasías melismáticas, donde utiliza secuencias, imitaciones, cánones y síncopas, nos deja 7 baladas de amor.
En nuestro programa de conciertos también se incluyen algunas de las 5 baladas monódicas presentes en el Código «Rossi 215»; de estos no conocemos los nombres de los autores y, aunque en los textos tengamos inflexiones dialectales de la zona veneciana (era un código para la corte Scaliger), de hecho, en el códice también encontramos obras de Giovanni da Cascia (cerca de Florencia), y Piero, activo en el norte de Italia. Estos las baladas son documentos muy preciados, porque todavía nos devuelven a la acentuación rítmica, propiamente dicha. de música para bailar.