Data: Dissabte, 4 de març Hora: 19:00 hores On?: al Monestir de la Valldigna, Simat de la Valldigna, València
RICHES D’AMOUR
PROGRAMA: LA DAMA ETERNA
FORMACIÓ:
ALBERTO BAREA Cant, organetto, sinfonia i orlo
CARMEN HIDALGO Cant, violes d’arc
NOTES
Sofriments, plaers i vicis de l’home medieval han quedat gravats de manera vívida en la poesia lírica de l’Edat mitjana. La influència d’aquest innegable sentiment de plasmar en paper la profunditat de l’èsser tindrà una influència en l’evolució de la música, que desenvoluparà fins a la seva esplendor la cançó monofònica.
L’origen de la figura del trobador sorgeix entre la regió francesa al sud de Loira i a l’oest de les valls del riu Rodano, tal vegada per la relativa pau i prosperitat de la regió en conjunt, la riquesa i el luxe que gaudia l’aristocràcia, la pervivència de la cultura llatina, o el contacte amb els musulmans a Espanya… totes aquestes causes probables deixen com a resultat una rica poesia lírica en llengües modernes a Europa Occidental de la mà dels trobadors.
La primera denominació comuna de les cançons de trobadors en llengua vernacla seran els vers. Aquesta llengua rep diversos noms: langue d’oc, provençal, tots dos noms parteixen de l’existència de les antigues províncies del sud de França conegudes com a Provença i Llenguadoc. La cançó monofònica a Espanya cal que siga considerada una branca directa del moviment trovadoresc. El contacte entre famílies regnants del sud de França i els reis espanyols era assidu i estret. Les grans comitives que acompanyaven a aquests governants en les seves moltes visites mútues incloïen trobadors i joglars. Els trobadors francesos van trobar un ràpid acolliment en les corts espanyoles, i el provençal es va convertir en la llengua de la poesia fins que en el segle XIII la llengua vernacla de la Península Ibèrica farà la seva aparició. Els exemples més antics pertanyen a les set cançons d’amor de Martin Codax, els poemes del qual eren en galaic-portuguès.
Fecha: Sábado, 4 de marzo Hora: 19:00 horas Dónde?: Monasterio de la Valldigna, Simat de la Valldigna, València
RICHES D’AMOUR
PROGRAMA: LA DAMA ETERNA
FORMACIÓN:
ALBERTO BAREA Canto, organeto, çinfonia y orlo
CARMEN HIDALGO Canto, vihuelas de arco Riches d`Amour
NOTAS
Sufrimientos, placeres y vicios del hombre medieval han quedado grabados de forma vívida en la poesía lírica de la Edad Media. La influencia de este innegable sentimiento de plasmar en papel la profundidad del ser va a tener una influencia en la evolución de la música, que desarrollará hasta su esplendor la canción monofónica.
El origen de la figura del trovador surge entre la región francesa al sur de Loira y al oeste de los valles del río Rodano, tal vez por la relativa paz y prosperidad de la región en conjunto, la riqueza y el lujo que gozaba la aristocracia, la pervivencia de la cultura latina, o el contacto con los musulmanes en España… todas estas causas probables dejan como resultado una rica poesía lírica en lenguas modernas en Europa Occidental de la mano de los Trovadores.
La primera denominación común de las canciones de trovadores en lengua vernácula serán los vers. Esta lengua recibe varios nombres: langue d’oc, provenzal, ambos nombres parten de la existencia de las antiguas provincias del sur de Francia conocidas como Provenza y Languedoc. La canción monofónica en España debe ser considerada una rama directa del movimiento trovadoresco. El contacto entre familias reinantes del sur de Francia y los reyes españoles era asiduo y estrecho. Las grandes comitivas que acompañaban a estos gobernantes en sus muchas visitas mutuas incluían trovadores y juglares. Los trovadores franceses encontraron una pronta acogida en las cortes españolas, y el provenzal se convirtió en la lengua de la poesía hasta que en el siglo XIII la lengua vernácula de la Península Ibérica hará su aparición. Los ejemplos más antiguos pertenecen a las siete canciones de amor de Martin Codax, cuyos poemas eran en galaico-portugués