Música instrumental de l’Edat Mitjana europea
Gràcies al seu particular apropament al repertori medieval en format de duo, “Danses imaginàries” s’ha convertit en la proposta més innovadora i característica d’Eloqventia. Es tracta d’un recorregut per la música instrumental de la Baixa Edat mitjana a través d’una sèrie d’obres interpretades exclusivament amb flauta i percussió. En aquest sentit, el gruix del programa se centra en peces recollides en les dues col·leccions fonamentals de l’època, el Chanssonier du Roi de Paris i el Còdex italià 29987 que es troba a la biblioteca del Museu Britànic a Londres. Del primer interpreten la Tierche Estampie Roial i del segon les Istanpitte Belicha, Tre Fontane, Chominciamento di gioia i Manfredina amb la seva respectiva Rotta. Així mateix, inclouen l’estrena d’una Estampie elaborada a partir de la va cansar Mot em tenc ben per paguatz del trobador Guiraut Riquier i el famós Polorum Regina del Llibre Vermell de Montserrat. Al costat d’aquestes músiques heretades de l’Europa cristiana occidental, afegim dues moaxajas andalusines (Lamma Bada i la desconeguda Badri Ader Kasa) i una cançó sefardita (Los Bilbilicos), amb la finalitat de traçar una visió completa del panorama musical dels segles XIII i XIV que, com és sabut, va estar caracteritzat per la seva multiculturalitat, sobretot a la Península Ibèrica.
És clar que els coneixements que tenim sobre el repertori de l’Edat Mitjana són limitats, per això l’intèrpret actual ha d’aproximar-se a aquestes músiques assumint que l’especulació serà inevitable en el seu treball. Nosaltres partim, com és lògic, d’una labor prèvia de recerca musicològica per a recaptar tota la informació possible de les fonts conservades, però el que en realitat determina el resultat final de la nostra proposta és l’experimentació pràctica, sense cap dubte la fase més apassionant del procés creatiu, la que ens permet descobrir sonoritats, provar combinacions i portar a l’extrem les possibilitats tècniques dels nombrosos instruments que utilitzem (flautes de bec, flauta doble, gemshorn, flauta de bambú, symphonia, dulcimer, campanes, doira, panderos, darbuca, picarols, tamburellos…). El títol del programa és un clar exemple d’aquest plantejament interpretatiu, ja que defineix les danses que toquem com a imaginàries perquè sorgeixen de la nostra pròpia fantasia creativa, convertint-se en recreacions lliures de les escarides línies melòdiques que ens han llegat els còdexs medievals, enriquides gràcies a l’ornamentació i la improvisació.
Eloqventia ha rebut el guardó com a millor Grup Medieval 2014, 2015, 2016 i 2018 en els Premis a la Creativitat i Innovació en la Música Antiga espanyola, otorgats anualment per l’Associació GEMA en col·laboració amb FEVIS Europe, el INAEM i la SGAE.
http://www.eloqventia.com
Alejandro Villar
Neix a Lleó. Obté el Títol Superior de flauta de bec amb les màximes qualificacions en el Conservatori Superior de Música de Salamanca, rebent, al seu torn, el Premi Extraordinari Fi de Carrera. Amplia la seva formació amb flautistes de la talla de Kees Boeke, Pierre Hamon, Pedro Memelsdorff, Paul Leenhouts o Giovanni Antonini. Paral·lelament als estudis musicals es llicencia en Història de l’Art per la Universitat de Lleó. És fundador i director del ensemble de música medieval Eloqventia. Així mateix, actua regularment amb agrupacions especialitzades en el repertori renaixentista i barroc com a Forma Antiqva, Le Concert donis Nations, Els Músics de sa altesa… Ha treballat, entre altres, amb els directors Jordi Savall, Richard Egarr i Keneth Weis, oferint concerts en alguns dels més prestigiosos festivals europeus de música antiga (Ambronay, Barcelona, Praga, Madrid, Sevilla, Berlín, Ravenna, Lisboa, Potsdam, Riga, Trobi, etc.). Ha gravat per a Winter&Winter, Cantus, Arsis, RNE, TVE, RAI, RTP i France Musiqui. És professor de flauta de bec en el Conservatori Professional de Música de Gijón i ha impartit també conferències i classes magistrals en les Universitats d’Oviedo i de Lleó, en diversos conservatoris espanyols i en el Festival Internacional de Música Antiga de Gijón.
David Mayoral
La seva marxa en el món de la percussió clàssica comença de la mà de Juanjo Guillem però ràpidament s’interessa per la percussió històrica, rebent classes del mestre Pedro Estevan, al mateix temps que estudia percussió àrab amb Shokry Mohamed i Salah Sabagh. Completa la seva formació amb Glen Vélez (req i frame drumming), Keyvan Chemirani (zarb), Pejman Haddadi (zarb i daff), Yshai Afterman (panderos) i Ismail Altunbas (darbuca). Desenvolupa la major part de la seva activitat en grups dedicats a la música medieval, renaixentista i barroca (L Á rpeggiata, Hespérion XXI, La Capella Reial de Catalunya, Kapsberger Ensemble, Els Sacqueboutiers, Mudèjar, Dufay Collective…) amb els quals ha actuat per tota Europa i nombrosos països del món (USA, Austràlia, el Marroc, Egipte, Síria, Líban, Tunísia, Israel, Cuba, el Brasil…). Entre les seves col·laboracions discogràfiques destaquen: Tànger (Luis Delgado), Bategats d’Al-Andalus (Pneuma), Passion for Percussion (Shokry Mohamed), Al-són (Mudèjar), Altre Folie, Estampies & Danses Royales, La Route de l’Orient, i Dinastia Borgia (Jordi Savall), Els Impossibles, Teatre d Á habiti i Els Ocells Perduts (L`Arpeggiata) i El Foc (Els Sacqueboutiers).
DANZAS IMAGINARIAS
Música instrumental del medioevo europeo
Alejandro Villar, flautas David Mayoral, percusiones
Gracias a su particular enfoque del repertorio medieval en formato de dúo, “Danzas imaginarias” se ha convertido en la propuesta más innovadora y característica de Eloqventia. Se trata de un recorrido por la música instrumental de la Baja Edad Media a través de una serie de obras interpretadas exclusivamente con flauta y percusión. En ese sentido, el grueso del programa se centra en piezas recogidas en las dos colecciones fundamentales de la época, el Chanssonier du Roi de Paris y el Códice italiano 29987 que alberga la biblioteca del Museo Británico en Londres. Del primero interpretamos la Tierche Estampie Roial y del segundo las Istanpitte Belicha, Tre Fontane, Chominciamento di gioia y Manfredina con su respectiva Rotta. Asimismo, incluimos el estreno de una Estampie elaborada a partir de la cansó Mot me tenc ben per paguatz del trovador Guiraut Riquier y el famoso Polorum Regina del Llibre Vermell de Montserrat. Junto a estas músicas heredadas de la Europa cristiana occidental, añadimos dos moaxajas andalusíes (Lamma Bada y la desconocida Badri Ader Kasa) y una canción sefardí (Los Bilbilicos), con el fin de trazar una visión completa del panorama musical de los siglos XIII y XIV que, como es sabido, estuvo caracterizado por su multiculturalidad, sobre todo en la Península Ibérica.
Está claro que los conocimientos que tenemos sobre el repertorio del medioevo son limitados, por eso el intérprete actual ha de aproximarse a estas músicas asumiendo que la especulación va a ser inevitable en su trabajo. Nosotros partimos, como es lógico, de una labor previa de investigación musicológica para recabar toda la información posible de las fuentes conservadas, pero lo que en realidad determina el resultado final de nuestra propuesta es la experimentación práctica, sin lugar a dudas la fase más apasionante del proceso creativo, la que nos permite descubrir sonoridades, probar combinaciones y llevar al extremo las posibilidades técnicas de los numerosos instrumentos que utilizamos (flautas de pico, flauta doble, gemshorn, flauta de bambú, symphonia, dulcimer, campanas, doira, panderos, darbucas, cascabeles, tamburellos…). El título del programa es un claro ejemplo de ese planteamiento interpretativo, ya que define las danzas que tocamos como imaginarias porque surgen de nuestra propia fantasía creativa, convirtiéndose en recreaciones libres de las escuetas líneas melódicas que nos han legado los códices medievales, enriquecidas gracias a la ornamentación y la improvisación.
Eloqventia ha recibido el galardón como mejor Grupo Medieval 2014, 2015, 2016 y 2018 en los Premios a la Creatividad e Innovación en la Música Antigua Española, otorgados anualmente por la Asociación GEMA en colaboración con FEVIS Europe, el INAEM y la SGAE.
http://www.eloqventia.com
Alejandro Villar
Nace en León. Obtiene el Título Superior de flauta de pico con las máximas calificaciones en el Conservatorio Superior de Música de Salamanca, recibiendo, a su vez, el Premio Extraordinario Fin de Carrera. Amplía su formación con flautistas de la talla de Kees Boeke, Pierre Hamon, Pedro Memelsdorff, Paul Leenhouts o Giovanni Antonini. Paralelamente a los estudios musicales se licencia en Historia del Arte por la Universidad de León. Es fundador y director del ensemble de música medieval Eloqventia. Asimismo, actúa regularmente con agrupaciones especializadas en el repertorio renacentista y barroco como Forma Antiqva, Le Concert des Nations, Los Músicos de su Alteza… Ha trabajado, entre otros, con los directores Jordi Savall, Richard Egarr y Keneth Weis, ofreciendo conciertos en algunos de los más prestigiosos festivales europeos de música antigua (Ambronay, Barcelona, Praga, Madrid, Sevilla, Berlín, Ravenna, Lisboa, Potsdam, Riga, Halle, etc.). Ha grabado para Winter&Winter, Cantus, Arsis, RNE, TVE, RAI, RTP y France Musique. Es profesor de flauta de pico en el Conservatorio Profesional de Música de Gijón y ha impartido también conferencias y clases magistrales en las Universidades de Oviedo y de León, en varios conservatorios españoles y en el Festival Internacional de Música Antigua de Gijón.
David Mayoral
Su andadura en el mundo de la percusión clásica comienza de la mano de Juanjo Guillem pero rápidamente se interesa por la percusión histórica, recibiendo clases del maestro Pedro Estevan, al mismo tiempo que estudia percusión árabe con Shokry Mohamed y Salah Sabagh. Completa su formación con Glen Vélez (req y frame drumming), Keyvan Chemirani (zarb), Pejman Haddadi (zarb y daff), Yshai Afterman (panderos) e Ismail Altunbas (darbuca). Desarrolla la mayor parte de su actividad en grupos dedicados a la música medieval, renacentista y barroca (L Á rpeggiata, Hespérion XXI, La Capilla Reial de Cataluña, Kapsberger Ensemble, Les Sacqueboutiers, Mudéjar, Dufay Collective…) con los cuales ha actuado por toda Europa y numerosos países del mundo (USA, Australia, Marruecos, Egipto, Siria, Líbano, Túnez, Israel, Cuba, Brasil…). Entre sus colaboraciones discográficas destacan: Tánger (Luis Delgado), Latidos de Al-Andalus (Pneuma), Passion for Percussion (Shokry Mohamed), Al-son (Mudéjar), Altre Folie, Estampies & Danses Royales, La Route de l’Orient, y Dinastía Borgia (Jordi Savall), Los Imposibles, Teatro d Á more y Los Pájaros Perdidos (L`Arpeggiata) y El Fuego (Les Sacqueboutiers).
