7 – 10 / MANSELIÑA

Sábado 7 de octubre a las 19:00 horas

Maria Manseliña
Monasterio Real de Santa Maria de la Valldigna,
almazara.

“María Pérez se maenfestou”

Cantigas de escarnio a María Balteira

Las soldadeiras eran mujeres que participaban en la performance de cantigas con sus bailes y acrobacias, cantando y tocando instrumentos de percusión. A menudo eran también mujeres o familiares de juglares y trovadores y, a causa de la visión obscena que dan de ellas las cantigas de escarnio, la crítica las ha asociado a la prostitución. María Pérez “Balteira”, hidalga de Betanzos, fue una soldadeira que vivió en las cortes de Fernando III el Santo y Alfonso X el Sabio. Como otras mujeres nombradas en los escarnios, es objeto de sarcasmos escatológicos y sexuales. Sin embargo, lo numeroso de las cantigas, las acciones y los escenarios hacen conjeturar que no era una mera bailarina, si no una mujer omnipresente y hasta influyente en la política y en la vida de la corte. Según las cantigas, María Pérez “Balteira” blasfema mientra juega a los dados, apuesta tirando al blanco, se va a la cruzada (o, más bien, compra las indulgencias para no ir), es supersticiosa, tiene carácter, es conocida en todos los reinos de la península, es más poderosa que el Rey de Murcia… y diez trovadores, incluído el Rey Alfonso, andan pendientes de sus idas y venidas, si bien su pareja es Pero D´Ambroa, juglar del clérigo Pedro Amigo de Sevilla.

Las cantigas de escarnio, según el tratado gallego portugués “Arte de Trobar”, son “aquellas que los trovadores hacen queriendo decir mal de alguien en ellas y lo hacen con palabras encubiertas que tengan dos significados”. En este concierto presentamos una muestra de los 16 escarnios a María Pérez “Balteira”, cuya música no se ha conservado. Gracias a la técnica medieval llamada “contrafactum” o “cantiga de seguir” reutilizamos melodías que circulaban por Europa en los s. XII y XIII, para recuperar la poesía tal y como fue concebida, es decir, para ser cantada.

Manseliña nace con el objetivo de revisar la lírica gallego-portuguesa bajo la óptica de la música tradicional del noroeste de la Península Ibérica, con la intuición de que ambas músicas tienen un origen común. En 2019 graba “Sedia la fremosa, Cantigas medievales y tradicionales del noroeste de la Península Ibérica” y en 2021, “Maria Pérez se maenfestou. Cantigas de escarnio a María Balteira” con el sello Lindoro.

Músicos:

María Giménez, voz, fídula oval réplica del Pórtico de la Gloria y percusión

Tin Novio, laúd medieval réplica del Pórtico de la Gloria

Pablo Carpintero, aerófonos y panderos tradicionales de su taller

 

Dissabte 7 d'octubre a les 19.00 hores

Maria Manseliña
Monestir Real de Santa Maria de la Valldigna,
almàssera.

“María Pérez se maenfestou”

Cantigues d’escarn a María Balteira

Les soldadeiras eren dones que participaven en la
performance de cantigues amb els seus balls i acrobàcies,
cantant i tocant instruments de percussió. Sovint eren
també dones o familiars de joglars i trobadors i, a causa de la visió obscena que donen d’elles les cantigues d’escarn, la crítica les ha associat a la prostitució. María Pérez “Balteira”, hidalga de Betanzos, va ser una soldadeira que va viure en les corts de Ferran III el Sant i Alfons X el Savi. Com altres dones nomenades en els escarns, és objecte de sarcasmes escatològics i sexuals. No obstant això, el nombrós de les cantigues, les accions i els escenaris fan conjecturar que no era una mera ballarina, si no una dona omnipresent i fins a influyente en la política i en la vida de la cort. Segons les cantigues, María Pérez “Balteira” blasfema mientra juga als daus, aposta tirant al blanc, es va a la croada (o, més aviat, compra les indulgències per a no anar), és supersticiosa, té caràcter, és coneguda en tots els regnes de la península, és més poderosa que el Rei de Múrcia… i deu trobadors, inclòs el Rei Alfons, caminen pendents de les seves anades i vingudes, si bé la seva parella és Però D´Ambroa, joglar del clergue Pedro Amigo de Sevilla.
Les cantigues d’escarn, segons el tractat gallec portuguès “Art de Trobar”, són “aquelles que els trobadors fan volent dir malament d’algú en elles i ho fan amb paraules encobertes que tinguin dues significados”. En aquest concert presentem una mostra dels 16 escarns a María Pérez “Balteira”, la música dels quals no s’ha conservat. Gràcies a la tècnica medieval anomenada “contrafactum” o “cantiga de seguir” reutilitzem melodies que circulaven per Europa en els s. XII i XIII, per a recuperar la poesia tal com va ser concebuda, és a dir, per a ser cantada.

Manseliña neix amb l’objectiu de revisar la lírica gallec-portuguesa sota l’òptica de la música tradicional del nord-oest de la Península Ibèrica, amb la intuïció que totes dues músiques tenen un origen comú. En 2019 grava “Sedia la fremosa, Cantigues medievals i tradicionals del nord-oest de la Península Ibèrica” i en 2021, “Maria Pérez es maenfestou. Cantigues d’escarn a María Balteira” amb el segell Lindoro.

Músics:

María Giménez, veu, fídula oval rèplica del Pòrtic de la Glòria i percussió

Tin Nuvi, llaüt medieval rèplica del Pòrtic de la Glòria

Pablo Carpintero, aerófonos i panderos tradicionals del seu taller