Gener, enero 4-5. Eduardo Paniagua

Desliza el cursor para castellano

LES CANTIGUES, UN MOSAIC MULTICOLOR, SEGLE XIII

LA CORT D’ALFONS Xé EL SAVI

DIRECTOR DEL CURS/TALLER: EDUARDO  PANIAGUA

 

El programa es basa en el ric repertori medieval del segle XIII de les Cantiges, especialment en el Scriptorium de la Cort d’Alfons X el Savi, però també en les corts de Portugal i d’Aragó. Una selecció de les diferents Cantiges (cançons) d’amor, d’amic, d’escarni i maleir, religioses, trobadoresques i de dansa. 


Les Cantiges de Santa Maria són la col·lecció mes rica de la lírica europea medieval amb les seues 420 melodies i cançons, conservades en 4 còdexs originals escrits entre 1275 i 1284. Els seus compositors ens són desconeguts però sabem, a part de l’obra personal del rei poeta i músic, que va comptar amb nombrosos col·laboradors de l’àmbit dels trobadors i dels clergues de la seua cort. D’altra banda també sabem que la tècnica de contrafacta, és a dir la reutilització de músiques anteriors, és molt comuna, ja siga per a acostar-se a un tema concret: alba, cant d’amor, himne litúrgic, així com la importació de cants anteriors lligats al text dels miracles i lloances a Santa Maria, que són el cos fonamental d’aquest repertori.


Tenim doncs, un ambient cortesà trobadoresc i un context religiós devocional, amb una enorme varietat d’escales musicals, ritmes, formes poètiques i influxes: centreeuropeus, mediterranis, bizantins, món cèltic germànic i el pròxim cant andalusí. Un corpus musical molt atractiu i gens monòton. Els textos en poesia són en l’idioma galaic-portugués, pròxim al castellà antic i amb paraules del món català i occità, tots ells derivacions del llatí

.

 

Tenim les riquíssimes miniatures dels còdexs per a usar variats instruments i donar un caràcter diferent a cada cantiga. Per això animem a participar a curiosos, melòmans, interessats en la història i a músics multi-instrumentistes i sobretot a cantors que també toquen algun instrument, encara que no siga de manera especialment virtuosa, sinó que es puguen acompanyar en les tornades i parts instrumentals.

 


Director: Eduardo Paniagua, (saltiri, flautes i percussió)

LAS CANTIGAS UN MOSAICO MULTICOLOR, SIGLO XIII

LA CORTE DE ALFONSO X EL SABIO

DIRECTOR DEL CURSO/TALLER: EDUARDO  PANIAGUA

El programa basa en el rico repertorio medieval del siglo XIII de las Cantigas, en especial en el Scriptorium de la Corte de Alfonso X el Sabio, pero también en las cortes de Portugal y de Aragón. Una selección de las diferentes Cantigas (canciones) de amor, de amigo, de escarnio y maldicer, religiosas, trovadorescas y de danza. 

Las Cantigas de Santa María son la colección mas rica de la lírica europea medieval  con sus 420 melodías y canciones, conservadas en 4 códices originales escritos entre 1275 y 1284. Sus compositores nos son desconocidos pero sabemos, a parte de la obra personal del rey poeta y músico, que contó con numerosos colaboradores del ámbito de los trovadores y de los clérigos de su corte. Por otro lado también sabemos que la técnica de contrafacta, es decir la reutilización de músicas anteriores, es muy común, ya sea para acercarse a un tema concreto: albada, canto de amor, himno litúrgico, así como la importación de cantos anteriores ligados al texto de los milagros y loores a Santa María, que son el cuerpo fundamental de este repertorio.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és cantigas-santa-maria_cimm.png
 

Tenemos pues, un ambiente cortesano trovadoresco y un contexto religioso devocional, con una enorme variedad de escalas musicales, ritmos, formas poéticas e influjos: centroeuropeos, mediterráneos, bizantinos, mundo celta germánico y el cercano canto andalusí. Un corpus musical muy atractivo y nada monótono. Los textos en poesía son en el idioma galaico-portugués, cercano al castellano antiguo y con palabras del mundo catalán y occitano, todos ellos derivaciones del latín.

Tenemos las riquísimas miniaturas de los códices para usar variados instrumentos y dar un carácter diferente a cada cantiga. Por ello animamos a participar a curiosos, melómanos, interesados en la historia y a músicos multi-instrumentistas y sobre todo a cantores que también toquen algún instrumento, aunque no sea de modo especialmente virtuoso, sino que se puedan acompañar en los estribillos y partes instrumentales.

 
 

Director: Eduardo Paniagua, (salterio, flautas y percusión)