Setembre, septiembre 4. Aquitania

AQUITÀNIA

 LA GALANA I LA MAR 

Dona i música en les tres cultures de l’Espanya medieval

Aquest espectacle reflecteix la importància de la dona en el desenvolupament cultural i musical de l’edat mitjana. En aquesta època la cultura Ibèrica va viure un dels seus períodes més fèrtils. Especialment en les cultures islàmica i jueva la dona va tenir un paper destacat. En el món islàmic, les cantores rebien una elaborada educació vocal i instrumental com a intèrprets de llaüt. En el món jueu la dona va tenir una existència més centrada en la llar, la qual cosa no va impedir l’aparició de poetesses sefardites que cantaven als cicles de la vida amb cançons de bressol, de noces, d’amor…

Amb aquest programa retem homenatge a totes aquestes dones anònimes que van contribuir a crear i mantenir una rica tradició musical.

Aquitània inicia la seva activitat fa deu anys amb la pretensió d’abordar el repertori medieval europeu, tant vocal com instrumental amb l’extensa col·lecció d’instruments i registres sonors com violes de roda, arpes, violes, llaüts, cítola, saltiri i un llarg etcètera amb el qual han donat la seua particular llum particular a aquest repertori. Des de llavors i amb variacions en els components del grup han anat esbrossant la música instrumental dels segles XIII i XIV, la música i poesia trobadoresca dels segles XI al XIV i el corpus de Cantiges de Santa María del segle XIII atribuïdes al rei savi, Alfons X. Igualment, i amb la mateixa visió àmplia i colorista s’han pogut endinsar en els repertoris andalusí i sefardita  que completen aquesta tasca de recerca sobre el terreny, instrument en mà, que Aquitània continua embastant entorn del més ampli camp de la música històrica i de les tres cultures a Al Àndalus.

AQUITANIA

 LA GALANA Y EL MAR

Mujer y música en las tres culturas de la España medieval

Este espectáculo refleja la importancia de la mujer en el desarrollo cultural y musical del medievo. En esta época la cultura Ibérica vivió uno de sus períodos más fértiles. Especialmente en las culturas islámica y judía la mujer tuvo un papel destacado. En el mundo islámico, las cantoras recibían una elaborada educación vocal e instrumental como intérpretes de laúd. En el mundo judío la mujer tuvo una existencia más centrada en el hogar, lo que no impidió la aparición de poetisas sefardíes que cantaban a los ciclos de la vida con canciones de cuna, de boda, de amor…

Con este programa rendimos homenaje a todas estas mujeres anónimas que contribuyeron a crear y mantener una rica tradición musical.

Aquitania inicia su andadura hace menos de diez años con la pretensión de abordar el repertorio medieval europeo, tanto vocal como instrumental, de la manera peculiar que podíamos hacerlo con la extensa colección de instrumentos y registros sonoros con la que contábamos: zanfoñas, arpas, violas, laúdes, cítola, salterio y un largo etcétera con el que hemos podido darle nuestra luz particular a este repertorio. Desde entonces y con variaciones en los componentes del grupo hemos ido desbrozando la música instrumental de los siglos XIII y XIV, la música y poesía trobadoresca de los siglos XI al XIV y el corpus de Cantigas de Santa María del siglo XIII atribuidas al rey sabio, Alfonso X. Igualmente, y con la misma visión amplia y colorista, hemos podido adentrarnos en los repertorios andalusí, sefardí y renacentista, que completan esta labor de investigación sobre el terreno, instrumento en mano, que Aquitania sigue hilvanando en torno al más amplio campo de la música histórica y de las tres culturas de al-Andalus.