10 SETEMBRE,SETIEMBRE. MAYALDE TALLER PERCUSSIÓ, PERCUSIÓN

 

MAYALDE

TALLER DE PERCUSSIÓ

HORARI: 12 A 13.00
LLOC: MONESTIR DE SANTA MARIA DE LA VALLDIGNA, 
SIMAT DE LA VALLDIGNA, VALENCIA.

TALLER FAMILIAR de Mayalde titolat ‘La mare que va parir a la música’,en el què pares i mares acompanyen a xiquetes i xiquets des de 6 a 99 anys, dedicat especificament a ‘les panaderes’ en el qual mostraran als més menuts i menudes «els sons del vent, del fang, la fusta i el ferro localitzats no sols en instruments sinó en infinitat d’utensilis convertits en instruments», com manifesten els propis artistes, que afegeixen que «desxifrem els vells codis orals per a localitzar els ritmes abans que la música es ‘tancara’ en el pentagrama», alhora que «valorem les referències prenatals del batec del cor, ampliats amb els passos del cavall, el cant de la perdiu i les infinites pedagogies sonores que aportaven oficis com el carboner, el moliner, les forneres, el ferrer, el sabater, els segadors, el pastor, etc. Utilitzem als nens com a últim receptacle d’aquest tràfec ancestral que marca la tradició i que està a punt d’oxidar-se per sempre, oblidat en el sabor antic de l´últim tonell de la memòria».

MAYALDE
TALLER DE PERCUSIÓN 
HORARIO: 12 A 13.00
LUGAR: MONASTERIO DE LA VALLDIGNA, 
SIMAT DE LA VALLDIGNA, VALENCIA

TALLER de MAYALDE titulado ‘La madre que parió a la música‘ en el que padres y madres acompañan a los niños y niñas en el taller, desde 6 años hasta 99, en el que mostrarán a los más pequeños «los sonidos del viento, del barro, la madera y el hierro localizados no sólo en instrumentos sino en infinidad de utensilios convertidos en instrumentos», como manifiestan los propios artistas, que añaden que «desciframos los viejos códigos orales para localizar los ritmos antes de que la música se encerrara en el pentagrama», a la vez que «valoramos las referencias prenatales del latido del corazón, ampliados con los pasos del caballo, el canto de la perdiz y las infinitas pedagogías sonoras que aportaban oficios como el carbonero, el molinero, las panaderas, el herrero, el zapatero, los segadores, el pastor, etc. Utilizamos a los niños como último recipiente de este trasiego ancestral que marca la tradición y que está a punto de oxidarse para siempre, olvidado en el sabor añejo de la última cuba de la memoria».