Solmització/ Solmisación Facundo Costanzo

CURS DE SOLMITZACIÓ

FACUNDO COSTANZO DÍAZ

La solmització és un sistema desenvolupat pel monjo Guido d’Arezzo a mitjan segle XI amb l’objectiu que tota persona poguera aprendre els cants eclesiàstics sense l’ajuda d’un instrument ni d’un mestre. El terme podria ser equivalent a l’actual solfeig, és a dir, un sistema per a llegir i entonar música nomenant els diferents sons amb noms convencionals compostos per una síl·laba. Aquest va ser un instrument didàctic per a l’aprenentatge de la música durant la baixa Edat mitjana i el Renaixement. Estava basat en la utilització dels tres hexacords: el naturalis, el durum i el mollis amb els quals es podia compondre, tocar i cantar tota la música. Cap a fins del segle XVI, amb el creixent ús de cromatismes, aquest sistema va començar a resultar obsolet. No obstant això els seus principis es van continuar incloent en tractats tan posteriors com del segle XVIII.

Guido nomena les sis veus (notes) a partir de la primera síl·laba dels sis primers versos de l’Himne de Sant Joan.

“Ut queant laxis

Ressonés fibris

Mira gestorum

Famuli tuorum,

Solve polluti

Labii reatum,

Sancte Ioannes.”

Aquestes veus són les que conformen el hexacord. Naturalment, moltes vegades les melodies tenien una extensió que excedia el rang delimitat del hexacord del sistema guidonià. Les regles de la solmització establien que no es podia cantar res per sobre de la ni per sota de ut, per la qual cosa indica un sistema de mudances, en què es canviava d’ubicació l’ut (naturalment en C) a la del sol (G) o del FA (F).  Això, de vegades, implicava combinar hexacords de diferents tipus. Per poder realitzar això era necessari conèixer la composició intervàl·lica de dites hexacords en els quals, la ubicació de l’únic semitò era sempre la mateixa; variava la nota de partida.

CRONOGRAMA D’ACTIVITATS

Totes les trobades a les 18.00 hores (Espanya)

Febrer:

Dijous 11 – Introducció

Dijous 25 – Sistema Màxim o Bidiapasó

Març:

Dijous 11 – Lletres musicals

Dijous 25 – Signes o posicions

Abril:

Dijous 8: Escala Aretina

Dijous 22: Mutança

Maig:

Dijous 13 – Mutança per pujar per B quadrada

Dijous 27 – Mutança per baixar per B quadrada

Juny:

Dijous 10 – Mutança per pujar per b rodona

Dijous 17 – Mutança per baixar per b rodona

Dijous 24 – Solfeig en què s’han d’exercitar els alumnes abans que canten les paraules.

Juliol

Dijous 1 – Classe final

Facundo Adrián Costanzo

Escola Superior de Música de la Província “José El Giudice” Salta, Argentina

“TRAJECTE ARTÍSTIC PROFESSIONAL” amb orientació en Música Clàssica, Romàntica i Folklòrica.

ACAL: Associació d’Arxivers de Castella, Lleó. Formació en Paleografia i Diplomàtica

Universitat Major de San Andreas (UMSA). Llicenciatura en Ciències de la informació: Archivología, Bibliotecología, Documentació i Museologia (Actiu)

Investigador i difusor de Música Antiga.

Pràctica en la Musicologia Antiga com a ciència històrica per a l’estudi de la música en temps de l’Edat mitjana, Renaixement, Barroc i Música Virregnal.

Pràctica de la Filologia per a l’estudi dels llenguatges antics.

Pràctica de la Paleografia com a tècnica per a la lectura de documents de l’antiguitat. Direcció d’ensembles per a la pràctica històrica de Música Antiga.

Curs de Tècnica de Direcció Coral i Assaig – Adicora (Salta, l’Argentina)

Realitza labors de recerca i difusió de l’Art en temps de colònia amb especialitat en Música en el Museu d’Art Colonial per la fundació “RECREAR-TE” (SALTA-L’Argentina)

SOCIETAT MUSICOLÒGICA MINISTRERS DE LA REYNA – VALÈNCIA, ESPANYACURSO DE SOLMISACIÓN

FACUNDO COSTANZO DÍAZ

La solmisación es un sistema desarrollado por el monje Guido d’Arezzo a mediados del siglo XI con el objetivo de que toda persona pudiera aprender los cantos eclesiásticos sin la ayuda de un instrumento ni de un maestro. El término podría ser equivalente al actual solfeo, es decir, un sistema para leer y entonar música nombrando los diferentes sonidos con nombres convencionales compuestos por una sílaba. Este fue un instrumento didáctico para el aprendizaje de la música durante la baja Edad Media y el Renacimiento. Estaba basado en la utilización de los tres hexacordios: el naturalis, el durum y el mollis con los que se podía componer, tocar y cantar toda la música. Hacia fines del siglo XVI, con el creciente uso de cromatismos, este sistema empezó a resultar obsoleto. No obstante sus principios se continuaron incluyendo en tratados tan posteriores como del siglo XVIII.

Guido nombra a las seis voces (notas) a partir de la primera sílaba de los seis primeros versos del Himno de San Juan.

Ut queant laxis

Resonare fibris

Mira gestorum

Famuli tuorum,

Solve polluti

Labii reatum,

Sancte Ioannes.”

 

Esas voces son las que conforman el hexacordio. Naturalmente, muchas veces las melodías tenían una extensión que excedía el rango acotado del hexacordio del sistema guidoniano. Las reglas de la solmisación establecían que no se podía cantar nada por encima de la ni por debajo de ut, por lo cual indica un sistema de mudanzas, en que se cambiaba de ubicación el ut (naturalmente en C) a la del sol (G) o del FA (F) Esto, en ocasiones, implicaba combinar hexacordios de distintos tipos. Para poder realizar esto era necesario conocer la composición interválica de dichos hexacordios en los cuales, la ubicación del único semitono era siempre la misma; variaba la nota de partida.

 

 

 

 

CRONOGRAMA DE ACTIVIDADES

 Todos los encuentros a las 18:00 horas (España)

Febrero:

Jueves 11 – Introducción

Jueves 25 – Sistema Máximo o Bidiapasón

Marzo:

Jueves 11 – Letras musicales

Jueves 25 – Signos o posiciones

Abril:

Jueves 8: Escala Aretina

Jueves 22: Mutança

Mayo:

Jueves 13 – Mutança para subir por B cuadrada

Jueves 27 – Mutança para bajar por B cuadrada

Junio:

Jueves 10 – Mutança para subir por b redonda

Jueves 17 – Mutança para bajar por b redonda

Jueves 24 – Solfeo en qué se han de ejercitar los aprendices antes de que canten las palabras.

 

Julio:

Jueves 1 – Clase final

 

 

Facundo Adrián Costanzo

Maestro en música para la enseñanza de la Música en el Renacimiento a partir de los diversos documentos de la época

Escuela Superior de Música de la Provincia “José Lo Giudice” Salta, Argentina

“TRAYECTO ARTISTICO PROFESIONAL” con orientación en Música Clásica, Romántica y Folclórica.

ACAL: Asociación de Archiveros de Castilla, León. Formación en Paleografía y Diplomática

Universidad Mayor de San Andreas (UMSA). Licenciatura en Ciencias de la información: Archivología, Bibliotecología, Documentación y Museología (Activo) FORMACIÓN COMPLEMENTARIA

Investigador y difusor de Música Antigua.

Práctica en la Musicología Antigua como ciencia histórica para el estudio de la música en tiempos de la Edad Media, Renacimiento, Barroco y Música Virreinal.

Práctica de la Filología para el estudio de los lenguajes antiguos.

Práctica de la Paleografía como técnica para la lectura de documentos de la antigüedad. Dirección de ensembles para la práctica histórica de Música Antigua.

Curso de Técnica de Dirección Coral y Ensayo – Adicora (Salta, Argentina)

Realiza labores de investigación y difusión del Arte en tiempos de colonia con especialidad en Música en el Museo de Arte Colonial por la fundación “RECREARTE” (SALTA-ARGENTINA)

SOCIEDAD MUSICOLÓGICA MINISTRILES DE LA REYNA – VALENCIA, ESPAÑA